Ahir em va dir la Meta que últimament no publicava massa al blog i te raó...
Ell era un adolescent quan jo vaig néixer, jo era una adolescent quan ell es va casar, a vegades la joventut no ens deixa gestionar la vida que ens toca viure.
La mort provoca tota mena de sentiments, però per damunt de tot ens fa pensar, en el que va ser i en el que podria haver estat. Quan perdem un germà s'escapa una part de la nostre vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada